Stalkers, dipostiu per a joves curadores, és un projecte protagonitzat per joves d’entre 18 i 25 d’arreu del territori català interessades en les arts escèniques. Un grup heterogeni i procedent de diferents municipis participen de la programació de diferents festivals d’arts vives actuals (Sâlmon, Sismògraf, Eufònic, FiraTàrrega i TNT), i a través d’aquesta experiència comparteixen coneixements sobre curadoria, programació i models organitzatius en el camp de la gestió cultural. Durant dos anys i amb un full de ruta d’accions acompanyades per diferents agents professionals del sector com ara programadores, artistes, comissàries, gestores, tècniques…aniran compartint els seus interessos, desitjos, anàlisi del context i experiències per acabar participant activament en la programació cultural dels seus propis municipis. Stalkers és un dispositiu de governança participativa que vol apropar les arts vives a la població, que fa a les joves protagonistes directes del projecte i activa el pensament crític al voltant de la programació cultural dels municipis implicats i també del territori català en global. Un projecte amb una mirada jove, que cristal·litza en les programacions escèniques municipals fent-les més obertes, permeables, col·lectives i per a nous públics més transgeneracionals.
Celrà és un municipi de 5.600 habitants ubicat a la comarca del Gironès, situat entre la serra de les Gavarres i la plana del riu Ter, compta amb un important llegat històric i patrimonial, amb diversos jaciments arqueològics, castells medievals i un nucli urbà originat al s.XI al voltant de l’antiga església de Sant Feliu. A Celrà hi trobem un llarga tradició cultural amb una programació estable i un ric teixit associatiu que donen vida a la varietat d’equipaments culturals que hi ha, com el Centre Cultural La Fàbrica, el Teatre l’Ateneu de Celrà, l’Escola Municipal de Dansa o el centre de creació L’Animal a l’Esquena. El mes de desembre s’hi celebra el DesembrEnDansa, una mostra d’arts escèniques relacionades amb el cos i el moviment creat l’any 2016 que neix amb l’objectiu de col·locar Celrà a l’epicentre de la dansa d’avantguarda.
Situat a la plana de Lleida, amb 88 km2 i 17.931 habitants (2020), el municipi de Tàrrega inclou els pobles d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Centre comercial i de serveis destacat, disposa d’una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial petita i mitjana. El sector agrícola, tradicionalment de secà, està obert a noves expectatives econòmiques gràcies al Canal Segarra-Garrigues i a projectes de transformació agroalimentària. També compta amb una bona oferta educativa. Cruïlla important de comunicacions, hi conflueixen l’A-2 La Jonquera-Madrid i la C-14 Tarragona-Andorra, que la converteixen en un indret tradicionalment acollidor. Altres vies importants són la C-25 Lleida-Girona que connecta amb l’A-2 molt a prop de Tàrrega o la C-53 Tàrrega-Balaguer que connecta amb la N-240 a la Val d’Aran. En l’aspecte cultural destaca FiraTàrrega, el mercat internacional d’arts escèniques que ha projectat Tàrrega internacionalment. També compta amb una àmplia oferta de cultura popular i amb un entramat associatiu molt dinàmic.
Terres de l’Ebre aplega les comarques més meridionals de Catalunya: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre. Amb dos parcs naturals (el parc natural del Delta de l’Ebre i el parc natural dels Ports de Beseit) i vora els 180.000 habitants, és un territori de cruïlla, que triangula tres províncies (Tarragona, Castelló i Terol) i tres comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). El moviment antitransvasament del riu Ebre, iniciat el 2000, ha cohesionat un seguit de poblacions que, amb Tortosa com a capital de facto del territori, s’han vist unides per una causa i que ha permès situar en el mapa una zona amb una idiosincràsia molt pròpia. Un dels elements més singulars i propis del territori és la importància del paisatge, encapçalat pel Delta de l’Ebre, l’hàbitat aquàtic més important de Catalunya. El festival Eufònic, desplega la majoria d’activitats a Sant Carles de la Ràpita, però també inclou programació en una segona corona de poblacions, amb Amposta i Tortosa com a subseus, i altres localitats del territori que canvien depenent de les edicions, però que han inclòs Alcanar, Batea, Corbera d’Ebre, Miravet, Roquetes i Ulldecona, entre altres, així com Vinaròs de la comarca veïna del Baix Maestrat.
Olot, és la capital de la comarca de la Garrotxa amb gairebé 37000 habitants. És l’única capital de comarca situada a l’interior d’un parc Natural, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És una ciutat amb un ric patrimoni natural i amb una forta activitat cultural i artística, d’on han sorgit moviments històrics com les escoles d’imatgeria o l’Escola paisatgística d’Olot. S’hi celebren festivals com Lluèrnia (foc i llum), Circ a la Plaça (circ), El Petit Format (espectacles de petit format), el MOT (literatura i lletres) i el Sismògraf (dansa i moviment).
Martorell és una vila de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord, on uns 28.000 habitants resideixen. En aquests últims temps s’ha fet un gran esforç per a desenvolupar cultura, que és tradició, però també innovació i adaptació als nous temps. Amb aquesta premissa s’ha desenvolupat un programa extens d’activitats d’arts escèniques, musicals i audiovisuals, participat per un extens ventall d’entitats, professionals i empreses, que fan possible una programació cultural i festiva a Martorell, que esdevé un dels elements identificadors al municipi. És per això que Martorell, dins d’aquest supòsit, forma part de nous projectes innovadors com ara Stalkers.
Amb més de 216.000 habitants, Terrassa posseeix un ric patrimoni cultural i artístic al bell mig d’un paisatge dominat pel Parc Natural de Sant Llorenç. La Seu d’Ègara, situada al costat del parc de Vallparadís on s’han fet importants troballes paleontològiques, la Torre del Palau i el Castell-Cartoixa configuren el seu patrimoni medieval. Un salt en el temps ens porta a l’època del Modernisme i a la industrialització: Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual mNACTEC), Masia Freixa, Casa Alegre de Sagrera… Sense oblidar el seu passat, Terrassa mira sempre cap al futur i pertany a la red Innpulso de ciutats de la ciència i la innovació: el Festival TNT i el Parc Audiovisual són les principals ramificacions en la cultura d’aquest projecte de ciutat.
El terme municipal del Prat de Llobregat s’estén íntegrament per la plana deltaica, entre el marge dret del riu Llobregat i l’estany del Remolar, al llarg d’un front marítim de 8 km de longitud. Amb una superfície de 32,23 km2, la població del Prat és de 65.547 habitants.
L’Ajuntament del Prat desenvolupa força activitats culturals que volen respondre a les expectatives del conjunt de la població, tot implicant en la seva elaboració el màxim número possible d’agents culturals, en les seves diverses línies d’actuació: formació, participació, creació i difusió. Fomentar les relacions entre individus, col•lectius i cultures, fomentar els valors de participació, democràcia, llibertat i solidaritat, i posar a l’abast de la ciutadania el coneixement de formes diferents de vida i pensament són les línies estratègiques del programa cultural. El teatre L’Artesà és un projecte públic de l’Ajuntament que aposta per construir ciutadania a través de les Arts en Viu, contribuint al desenvolupament personal i col•lectiu.